Nom en català: Escaire de fuster
Nom en castellà: Escuadra de carpintero
Nom en anglès: Carpenter Square

Escaire de fuster

DESCRIPCIÓ:
Un escaire de taller s'utilitza per traçar en el materiallínies paral·leles i línies perpendiculars i per comprovarescairades de 90ºL'escaire consta de dues parts: el regle i el lateral. Enl'escaire de fuster, el lateral és d'alumini i el regle d'acer;en l'escaire de mecànic les dues parts solen ser d'acer.Sobre el regle, un escaire pot dur marcada una graduació, en cas que en porti, podemutilitzar-lo com a instrument per mesurar longituds.L'escaire és un instrument de precisió per comprovar angles i mesurar longituds, pertant, has d'anar molt en compte que no caigui.

NORMES D'US:
- Sempre hauríem d’elegir una cara de la peça de referència que
considerem plana, damunt la qual recolzarem i podrem desplaçar
l’escaire amb la finalitat de comprovar la coincidència entre les
cares.
- Per a la comprovació d’un angle recte (90º), desplaçarem l’escaire
damunt la cara de referència i comprovarem la coincidència de l’altra cara de la peça.
- Pel traçat de perpendiculars hem de recolzar l’escaire damunt la
cara de referència i desplaçar-lo.
- És un aparell de mesura, per tant hem de tenir molta cura a l’hora
d’usar-lo.

NORMES DE SEGURETAT :
- Tindre comte amb les puntes del escaire de fuster.
- Tindre compe amb el metall del escare de fuster.

Nom en català: Alicate Universal

Nom en castellà: Alicate Universal

Nom en anglès: Universal alicate

ALICATE UNIVERSAL

Son tenalles d'acer amb brasos encorvats i puntes cuadrangulars , i que serveix per a agafar i subjectar objectes menuts o per a tallar fil d'arham ,chapetes etc.

Els alicates son ferramentes imprencindibles per al treball de muntatjes electronics .Son comuns en tot equip de ferramentes manuals, lla que es un útil básic per al bricolatje. Esta especie de tenalla metálica provista de dos brasos sol ser utilizada pe r múltiples funcions como subjetar elements menuts o tallar i modelar.

Els alicates serveixen per a subjectar peces de petites dimensions. N'hi ha de diferents tipus que s'adapten a la forma de la peça que cal subjectar:alicates de forma rodona ,de boca plana,etc.Però les més emprades són les anomenades alicate universals que poden adaptar-se a formes diferents .

Amb els alicates també es pot doblegar i donar forma a certs materials,com ara el fil-ferro, la làmina metal·lica,etc

FUNCIONS:

Els seus braços articulats permitixen subjectar peces,estirar,doblegar y tallar cables, alambres,etç.Pels seus multiples usos recibix el nom de alicates universal.

NORMES D'US I SEGURETAT

Segons el material que tenim que utilitzar usem distints tamanys de alicates. S'utilitzen per fer treballs d'electricitat, per subjectar cables u objectes menuts i per a que no et donen corrent.

- Especial menció tenen els alicates que utilitzen els electricistes , deu de estar protegida tota la seua zona metàl·lica aÏllant per evitar accidents electrics.

-No utilitzarles amb les quijades desgastades o soltes .

-No es aconsellable utilitzarles amb claus per a apretar o afluixar caragols per que rodonejen els caps i no apreten lo suficient .

- No es pot utilitzar amb un material de duresa superior a la prevista per el fabricant.

-No colocar mai els dits entre el magne deben estar previstos de magnes aislants cuan es treballe baix tensio electrica.Es deu utilitzar amb cuidat cuan s'exercis força per a cortar un material.

Nom en català: Tornavís
Nom en castellà: Destornillador
Nom en anlgès: Screwdriver

DEFINICIÓ

El tornavís és una ferramenta que s'utilitza per apretar i afluixar caragols que requereixen poca força i generalment són de diámetre xicotet.

Tornavís d'estrela o Phillips: este tipus de tornavís és molt utilitzat actualment. La seua pricipal característica és que la foma de la seua punta és una creu. La forma d'utrilització és la mateixa que la del tornavís de punta plana o clàssica.

SEGURETAT

·        Els tornavisos tenen diverses grandàries i és aconsellable utilitzar la grandària que millor s'adapte al caragol.

·        Cal tindre precaució per a no punxar-se quan s'utilitze esta ferramenta.

·        No és aconsellable utilitzar aquesta ferramenta com a palanca.

·        Quan s'utilitzen circuits elèctrics, els tornavisos han de tindre aïllada la canya metàl·lica i el mànec.

·        Es recomana l'ús de guants.

COMPONENTS:

Un tornavís consta normalment de tres parts ben diferenciades: * Mànec: element per on es subjecta, sol ser d'un material aïllant i amb forma adequada per transmetre torque a més d'ergonòmica per facilitar el seu ús i augmentar la comoditat. * Plançó o canya: barra de metall que uneix el mànec i fa part del cap. El seu diàmetre i longitud varia en funció del tipus de tornavís. * Cap: és la part que s'introdueix en el cargol. Depenent del tipus de cargol s'usarà un tipus diferent de cap, la qual cosa vària de concorde a la necessitat. aquí innombrables tipus de caps de tornavís i totes amb un mateix propòsit

• Nom en català: Serra
  Nom en castellà: Sierra
  Nom en anglès:  saw
  
  
  
  
  DEFINICIÓ

Se denomina serra manual a una herramenta manual de tall que está composta de dos elements diferenciats. D'una part está el arc o suport a on se fija mitjançant caragols tensors la fulla de serra i l'altra part es la fulla de serra que proporciona el tall.

• La serra de ma es generalment utilitzada per a realitzar xicotets talls amb peces que estiguen subjectes en el caragol de banc, en treballs de manteniment industrial.
• La fulla de la serra te divers dentat i calitats dependent del material que es vuiga tallar amb ella.
• El arc de serra consta d'un arc amb un mang per a poderlo agafar amb la ma i poder realitzar la força necessaria per al tall.
• El conjunt de la fulla de serra i el arc deu estar be montat i tensat per a donar eficacia al treball.

Per a serrar els metalls se emplea la serra de arc, composta per una armadura o arc a on va acoplada la fulla de serra, que se tensa mitjançant una palomilla. El arc pot ser fix o extensible.

Normes d'us:

• Abans de començar a serrar ni ha que traçar en la peca les línies de tall.
• La peca deu estar subjecta en el caragol de banc de manera que no es moguen no sobreisca massa, per a que no vibre mentres es talla.
• Es deu serrar sempre per la part exterior de les línies marcades, pues se produix una pérduda de material degut a la amplaria del triscat dels dents, i la peca podría quedar de un tamañ menor al desitjat.
• Per a iniciar un tall convé fer una xicoteta mosca amb una lima triangular o amb la propia serra.
• Durant el serrat ni ha que adoptar una posició que permeta aprofitar la forca del pes del propi pes al inclinarse.
• La presió de tall se ha de realitzar cap a abant, ja que els dents de la fulla sols es tallen en eixe sentit, i es deu utilitzar tota la longitud de la fulla per a que el desgast siga uniform.
• El tall es comença amb un ángul de 30º. Un ángul incorrecte pot provocar la rotura dels dents de la fulla. En les pecas delgades ni ha que inclinar la serra tot lo posible per a fer treballar e major número de dents al mateix tiemps. En pecas grueses ni ha que donar a la serra un lluger movimient de balanseg per a evitar la fatiga.
• La velocitat del serrat deu ser constant i no massa ràpida.
• La fulla de serra pot adoptar dos posicions distintes: en el mateix plano en el arc o perpendicular ha dit plano.
• Els perfils es serren començant per la part mes ampla.
• Els tubs es serren girán-los conforme es traspasa la seua paret.

És una serra formada per una estructura metàl·lica en la qual es col·loca una fulla dentada amb dents xicotetes. Esta fulla és intercanviable, és a dir, podem substituir-la en funció de la duresa del material a tallar, canviar-la quan es trenque o desgaste, etc. S'ha de parar atenció de col·locar la fulla correctament, és a dir, amb les dents cap a davant per a permetre el tall en el moviment d'avanç.

S'utilitza per a tallar metalls, en làmines grosses, barilles, peces quadrades o rectangulars...etc Les làmines fines de metalls deuran tallar-se amb tisores de xapa. Els talls, que es realitzen, seran sempre en linia recta. En determinats casos es poden utilitzar per tallar fusta o plàstic, encara que no es el seu ús més adequat. Per facilitar el seu maneig s'agarrarà amb una mà el mànec de la ferramenta i amb l'altra mà l'arc metàl·lic, el que permetrà un major domini de la ferramenta. Es deu tallar amb una velocitat moderada el que permetrà, un millor maneig de la ferramenta i que la fulla no es trenque.

• TIPUS

Existeixen diferents tipus de serra d'arc, com la serra de segueta, que també es manual i la seua fulla es circular i te que estar be extensa o flexible.La serra d'arc tallar o principalment fusta o contrachapts.

• SEGURETAT

L'ús correcte d'aquesta ferramenta requereix:

• Col·locar les fulles de la serra el més tensa possible per a evitar que es trenque quan se està tallant.
• No bufar mai la viruta generada al tallar la peça, ja que esta pot entrar als ulls.
• Usar ulleres protectores per evitar l'entrada de viruta en els ulls.
• Mai es serra amb una ma i mirant cap a un altre costat.

Nom en català: Barrina.

Nom en castellà:Barrena

Nom en anglès:  Auger

DESCRIPCIÓ:

És una eina manual que serveix per foradar fusta. Aquesta eina té forma de T , la qual està formada per una part de fusta i l'altra de metall. La part de fusta és el mànec pel qual es subjecta l'eina i la part metàl·lica és la part que forada la fusta i permet l'entrada de claus o cargols. Té forma d'hèlix i aquesta forma permet que la fusta sigui penetrada.

COM S'UTILITZA:

S'utilitza per a fer perforacion

s de dimensions reduides. La utilització d'aquesta eina és ben senzilla ja que només s'ha d'agafar el mànec i girar-lo i paralel·lament apretar i així s'aconsegueix penetrar la fusta. El seu ús és comú a les aules de tecnologia perquè és idònia per foradar fustes primes o materials similars.

NORMES DE SEGURETAT: 

No hi ha qu utilitzar-ho sobre metalls, nifer palanca, ni pegar-li colps perque es podria trencar o deformar. La punta nomes esta preparada per a girar per a un sentit no girar per al costat contrari.

Metre flexible

Nom en català: Metre flexible

Nom en castellà: Metro flexible

Nom en anglès: Flexible meters

Escribe texto o la dirección de un sitio web, o bien, traduce un documento.

Cancelar

Ejemplo del uso de "":

traducido automáticamente por Google

Descripció

 

El metre flexible s'utilitza en mesura de distància es construeix en una fina làmina d'acer al crom, o de alumini, o d'un tramat de fibres de carboni unides mitjançant un polímer de tefló (les més modernes). El metre flexible més usat són els de 5, 10, 15, 20, 25, 30, 50 i 100 metres.Algunes d'aquetes carcases disponen de un sistema de fren o anclaje per impedir el enrollatge automatic de la cinta i mantendre fija alguna mida precisa d'aquesta forma.
Se solen fabricar en longituts comprendides entre un i cinc metres, i esepcionalment de huit a deu metres.La cinta metálica esta subdividida en centrimetres i milimetres.

Normes d'ús

• PRIMER PAS
  Fixar el metre flexible en un punt amb l'ajuda del suporte metàl·lic, que es troba en un extrem.

• SEGON PAS
  Estirar el metre flexible a la distància necessària per abarcar la mesura del objecte.

• TERCER PAS
  Per ultime col·loca el segur per evitar que la medicio es perga i observar bé la medició obtinguda.

Normes de seguretat:

Quan trages el metre per a mesurar, cal evitar soltar-la de colp, ja que l'impacte provoca a curt termini el doblegat de la pestanya i posteriorment la ruptura del metre deixant-lo inservible. També és necessari evitar doblegar el metre cap arrere perquè es deformarà de forma permanent i a la fi acabarà trencat-se.

Hi ha que tindre cura de no pasar el dits per la bora de la cinta lla que pots ferte corts,sobre tot si es recobrits molt depresa.

Clau anglesa

Nom en català: Clau anglesa

Nom en castellà: Llave inglesa

Nom en anlès:  wrench

DESCRIPCIÓ:

Una clau anglesa és una eina utilitzada per afluixar o ajustar rosques o cargols. L'obertura de la clau anglesa és ajustable ja que posseeïx un cap mòbil que li permet adaptar-se a diferents mesures de cargols.

DIFERENTS TIPUS :

N’hi ha d’ajustables segons la mida del cargol.

NORMES D'US:

-No tallar amb la clau anglesa ningu material.

-Regular amb el caragol sense fi de la clau la medida de la femella,per a que no se aredonisa.

-Agarrar de desde arere de la clau per a fer mes força.

NORMES DE SEGURETAT :

•  Tant les claus com les mans no han d’estar greixoses.
•  No estan preparades per ser utilitzades en llocs amb tensió elèctrica.
• Si es posible utilitzar guants.
• No colepejar la clau per ningu concepte.

OPERACIO QUE FA :

Collar o afluixar cargols.

NORMES DE CONVERCIO:

La clau ha d’estar neta , seca i lubricada.

Tisores d'electricista

Nom en català: Tisores d'electrisista
Nom en castellà: Tijeras de electricista

Nom en anglès: electrician scissors

Escribe texto o la dirección de un sitio web, o bien, traduce un documento.

Cancelar

Ejemplo del uso de "":

traducido automáticamente por Google

DESCRIPCIÓ

La tijera és una eina de tall usada en amplis àmbits de l'activitat humana. Consta de dues fulles metàl·liques, afilades pel costat interior, acabades en un buit on es poden introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems. Constitueix un exemple perfecte de palanca
de primer ordre doble.

NORMES D'ÚS

•  Segons els material que hem de tallar, usarem un determinat tipus
• de tisores.
• Les més usuals són:
•  d’electricista
•  de planxa
•  En cas de tallar planxa és necessari marcar el camí de tall.
•  En cas de pelar un fil conductor hem d’evitar malmetre el tall.
•  No s’han de tallar mai materials més durs que la tisora utilitzada.

NORMES DE SEGURETAT

•  En cas d’utilitzar-les en tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant.
•  Pel fet de ser una eina de tall, hem de vigilar al moment d’usar-la.
•  Cal tenir en compte la posició correcta de la mà, que varia segons
• el tipus de tisores.

Nom en català: Llima

Nom en castellà: Lima

Nom en anglès: lime

Definició: 

És un eina manual, emprada per ferrers i mecànics per a rebaixar, allisar i polir diversos metalls.
Consisteix en una barra d'acer, endurida per tremp, que té diverses carecterístiques que són definides a continuació:

• La forma ens indica quina secció té la llima: Solen ser: 
  • Planes: De secció rectangular.
  • Redones: De secció circular.
  • Mitges-canyes: Secció de segment circular.
  • Triangulars: La secció és un triangle equilater.
  • Quadrades: De secció quadrada.
  • De ganivet.

La mida que es refereix a la llargada de la zona dentada. 
El picat, que és la rugositat i que és constituït per les dents o entalles de la llima.

Normes d'ús: 

Hi ha que utilitzar la llima de forma inqulinada per a que faça el recorregut de tots els seus dents y te que ser la adequada per a cada treball. El material que vulgues llimar te que estar ben subjectat,

Normes de seguretat: 

Abans de començar a llimar hi ha que asegurarse de que el manec estaiga ben subjectat. Quan s'emboten les liimes hi ha que netejar-les amb una carda i no hi ha que tocar la superficie de la peça ni de la llima amb les mans.

Martell de pena

Nom en català: Martell de pena
Nom en castellà: Martillo de peña
Nom en anglès: Hammer of penalty

Família:

Eines de perucssió

Funció que realitza:

Golpejar, trenca o doblegar materials com ara: filferro, claus....

Material:

Fusta, metall, ferro

Normes d'ús i conservació

1. Per cada situació, tenim que utilitzar el martell adient.

2. Agafar el martell pel mànec, no pel cap.

3. Agafar el mànec amb les mans netes.

Normes de seguretat

1. Mànec amb bones condicions.

2. No posar l'altre mà a prop del lloc del treball.

3. Utilitzar ulleres si piquem en superfícies dures.

4.Accidents més usuals:

• Trencament de mànec

• Despreniment de la maça.

Martell en general:

Un martell és un estri utilitzat per donar cops a un objectiu, causant el seu desplaçament o deformació. És comunament utilitzat per clavar o trencar objectes. Els martells són sovint dissenyats per a un propòsit especial, per això hi ha dissenys molt variats. La forma bàsica del martell consisteix en un mànec (normalment de fusta) amb un cap pesant (que sol ser de metall) en el seu extrem. Els martells són utilitzats en moltes professions i és un dels estris més bàsics juntament amb el ganivet.

Al igual que aquest, el martell també és un arma contundent. El concepte de posar un mànec a un pes per a facilitar la seva utilització va donar lloc a les primeres armes produïdes per l'home, cap al 30000 aC. Durant l'Edat Mitjana es van popularitzar i per això apareixen en molts jocs de rol que emulen aquella època (usualment en mans de personatges com els bàrbars). El déu Thor tenia un martell amb què causava el tro.